Passa al contingut principal

Women of the World: UNITE




Molts mitjans de comunicació ens xerren de la vaga del 8 Març com la primera vaga feminista de la història. Res més enfora de la realitat, ja que les dones s'han organitzat i mobilitzat des de fa molt de temps, i no tan sols en el nostre món occidental.Probablement són moltes les dones que s'han aixecat al largo de la història, llàstima que al no ocupar lloc de referència o poder aquests fets no siguin coneguts. Al llarg de la història hem conegut molts moviments on la dona demanava igualtat i visibilitat social, com podria ser el moviment a Anglaterra de les sufragistes.

L'any 1975 va ser declarat L'any de la dona per l'ONU, una mesura totalment formal, que va donar peu a actes arreu d'Europa. Un dels primers referents que podem agafar, dins el món occidental, podria ser la vaga de 1975 a Islàndia, la coneguda com Dia lliure de la Dona o Women in Red Stocking, que va arribar al 90% de les dones del país aturades. Les organitzacions feministes d'Islàndia van apostar per visibilitzar el paper de la dona en la societat, el que va donar lloc a l'anomenat Dia lliure de la Dona, que promovia aturar les tasques de les dones. L'impacte econòmic de la vaga va ser considerable, ja que molts series no van funcionar debut a l'aturada femenina. No h hi havia diari perquè les tipògrafes eren dones, com també el servei telefònic, que tampoc va operar. Es van cancel·lar vols perquè les hostesses no es van presentar, així com les factores de peix van haver de tacar en comptar amb personal majoritàriament femení.

Si viatjam a Espanya, les primeres i principals lluites feministes les trobam en el marc de les lluites obreres del sector tèxtil de principis del segle XX, com podem veure a ciutats com Saragossa o Barcelona. La indústria tèxtil veurem que és molt recurrent en el món femení. Per això, projectes actuals que reivindiquen la figura de la dona a través de la indústria tèxtil i la moda són necessaris. Projectes com Las Culpas, entre molts d'altres, intenten rompre els estereotips i els rols tradicionals de la societat. A través d'una marca de roba reivindicativa, moda feminista amb valors d'autogestió, producció ètica i compromís social.

Ara bé, el feminisme i la lluita contra el sistema antipatriarcal no només és cosa d'Occident. En societats com l'índia, país amb una gran indústria tèxtil, néixer dona pot ser un bon problema. En un país on veim com la majoria de lloc de treball del sector tèxtil industrial són ocupats per dones, i aquestes representades per sindicats masculins. Davant aquesta situació, treballadores han creat el sindicat mixta Garment Labour Union, una forma més d'enfrontar-se al patriarca, la misogínia i les grans corporacions que utilitzen aquests tallers per la seva producció mundial.
Rompre amb els estereotips establerts és el que fa  Atita Verghese, una noia de l'Índia, recordem, una societat on els estereotips femenins estan més que fixats i el 80% de matrimonis són "concertats", que practicantskateboarding ha obert un nou món de possibilitats a noies com ella. Amb l'organització Girls Skate India, promocionen el patinatge entre les noies, però també demostren com ser fortes, prendre decisions i empoderar-se per així aconseguir els seus objectius.


Un altre exemple de feminisme fora de les nostres fronteres mentals el podem veure en el documental Ouaga Girls, on un grup de dones a Burkina Faso es formen per ser mecànics. El més dur no serà la formació, sinó poder trobar feina en una societat on el marit haurà d'acceptar que la dona faci una feina marcada com masculina.


Demà aturada general, però no oblidem que les nostres decisions diàries i actituds vers la vida és l'únic que pot fer caure el patriarcat.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,