Passa al contingut principal

Toponimia menorquina II: Es Migjorn i Llevant maonés

Escrita per

A Menorca, es Migjorn designa el conjunt de terres que aboquen les aigües a la seva costa meridional. D'aquesta forma, després de la divisió del terme d'es Mercadal, ha vingut el nom d'Es Migjorn Gran . El poble, que té al seu centre l'església de Sant Cristòfol, es formà al voltant de la capella que, dins el lloc de Binicodrellet, l'any 1769 edificà Cristòfol Barber i Ametller, en honor al seu sant patró.
Sant Lluís, fundada pels francesos durant la seva dominació entre 1756 i 1763, es va construir en les garrigues de Binifadet entorn de l'església que s'acabà de construir el 1783, Al costat de l'església, es varen anar ocupant les cases, i el nucli prengué el nom de Sant Lluís, sant de l'església i en honor al rei Lluís XV de França.
Sant Climent, el pariatge de Jaume II de Mallorca ja disposava el 1303 l'erecció de la capella de Mussuptà, a la garriga del mateix nom, com a sufragània de Santa Maria de Maó. Ja el 1641, es construir una nova església dedicada a Sant Climent, reformada al segle XVIII i que ha donat nom a la població, tot i que actualment es conegut per la seva forma d'Es Castell.
Llumaçanes, ja documentat al segle XV amb el nom de Llucmassanes. Segons Coromines, el seu nom ve del compost lluc ( del llatí lucu que vol dir bosc), amb un segon compost que identifica amb els noms dels catalans que contenen l'antic nom d'arbre fruiter. Maçana és un equivalent del castellà manzana, i viu encara en una part del català occidental i del Principat: Maçanes, la Maçana, etc que son antics col·lectius que signifiquen "pomerar".

Recull de toponímia menorquina. Consell Insular de Menorca. 2001
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Escrita per
Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

Escrita per
David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -
2 comentaris
Més informació

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

Escrita per
El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14
Publica un comentari a l'entrada
Més informació