Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per l'UNESCO l'any 1993, títol que va ser renovat l'any 2004 al demostrar l'equilibri entre el desenvolupament econòmic i la conservació medi ambiental, essent l'any 2012 Seu Mundial de la Reserva de la Biosfera. Ara, any 2013, Menorca s'està guanyat a pols perdre aquest reconeixement.
Actualment esteim cansat de sentir com retallen i retallen en tots els sectors més importants de la nostra societat, educació, sanitat... Retallen i ens ofeguen, però no perquè no hi hagi dobles, sinó perquè amb aquestes inversions els nostres polítics i empresaris no en treuen cap profit. Un exemple d'açò és veure com després de retallar i més retallar a Menorca han caigut del cel 21 milions , sí 21 milions, que per sorpresa de tots aniran....no, no sigueu ingenus, no aniran ni per educació ni sanitat, sinó cap a infraestructures, el que no seria greu si no fos perquè aquestes infraestructures son totalment inecessàries, responguen novament als interessos partidistes de qui diu que ens representa.
Idò sí, a Menorca s'ha decidit invertir 21 milions d'euros en un projecte d'interveció a la carretera general, projecte que des d'àmbits com el GOB o la societat civil es considera totalment desmesurat i no justificat.
Actualment esteim cansat de sentir com retallen i retallen en tots els sectors més importants de la nostra societat, educació, sanitat... Retallen i ens ofeguen, però no perquè no hi hagi dobles, sinó perquè amb aquestes inversions els nostres polítics i empresaris no en treuen cap profit. Un exemple d'açò és veure com després de retallar i més retallar a Menorca han caigut del cel 21 milions , sí 21 milions, que per sorpresa de tots aniran....no, no sigueu ingenus, no aniran ni per educació ni sanitat, sinó cap a infraestructures, el que no seria greu si no fos perquè aquestes infraestructures son totalment inecessàries, responguen novament als interessos partidistes de qui diu que ens representa.
Idò sí, a Menorca s'ha decidit invertir 21 milions d'euros en un projecte d'interveció a la carretera general, projecte que des d'àmbits com el GOB o la societat civil es considera totalment desmesurat i no justificat.
La proposta que proposa el conseller de Mobilitat consta de la construcció de quatre ponts amb rotondes a un nivell inferior i
varis passos soterrats, el que es pretén fer un només 10 quilòmetres de carretera. A més a més d'açò, resulta preocupant veure com es projecta una gran
rotonda soterrada en un lloc on no hi ha cap intersecció actual, com és
el cas de la zona de Biniai. Com resulta evident, no hi ha cap intersecció, i el creuer de
Talatí queda molt lluny. Però el què si que hi ha és un projecte privat
per posar una planta de triatges d'obra en sòl rústic, en el lloc de
Biniaet. Una indústria que es podria posar al sòl industrial ociós de la
IV Fase de Poima però que, de fer-se a Biniaet, obligaria als promotors
a haver de costejar les obres de la carretera per entrada i sortida de
camions. Sembla que el Consell opta per finançar amb diners públics
aquesta discutible iniciativa estrictament privada. Però anem a pams i intentem saber què volen fer en cada punt.
A Biniai no hi ha cap creuer de camins, ni cap entrada a cap destinació en especial. És un tram de recta sense cap problema conegut. Enmig d'aquest espai gens problemàtic, a 800 metres del camí de Talatí en direcció a Alaior, el projecte del Consell Insular dibuixa una gran rotonda, situada un pis per davall de la carretera. Per poder fer aquesta obra, cal construir tota una estructura de ponts per tal que la carretera passi per sobre de la rotonda, a diferent nivell. I per poder usar la infraestructura que quedarà soterrada, s'han de construir, a cada banda, carrils per baixar des de la carretera i per tornar a pujar-hi.
La carretera actual té 12 metres en el tram que ja hi ha els vorals ampliats, i 9 metres en tota la resta. L'amplada que agafarà amb la rotonda i els carrils afegits d'accés i sortida és de 90 metres. Si es mesura longitudinalment, l'obra afectarà a uns 500 metres de l'actual carretera. L'àrea que quedaria transformada és de devers 17.000 m2.
Una segona part del projecte seria aquell que passa per el camí de Rafal Rubí i que enllaça la carretera general amb el camí d'en Kane. A l'altra banda, passa vora el lloc d'Alcaidús i tot d'una es bifurca i permet anar cap a Torralba o cap a Sant Climent. Tant una banda com l'altra tenen molt poc tràfic de vehicles a motor. En canvi, es tracta d'itineraris bastant usats per bicicletes o cavalls.
El creuer d'aquest camí amb la carretera general es troba situat vora una corba (en direcció Alaior) i proper a un canvi de rasant (en direcció Maó). Per tant, les maniobres de girs a l'esquerra o travessada perpendicular de la carretera en aquest punt es realitzen a zones amb poca visibilitat, tot i no figurar com un punt negre en l'estadística d'accidents. El projecte del Consell Insular desvia la sortida del camí un poc cap a ponent i hi dibuixa una gran rotonda ovalada situada a un nivell inferior a la carretera. Per tant, l'obra va acompanyada de construcció de ponts i carrils afegits a cada banda per accedir i per sortir del canvi de sentit. La carretera actual té 9 metres d'amplada en aquest tram. L'amplada que agafarà amb la rotonda i els carrils afegits d'accés i sortida és de 80 metres. Si es mesura longitudinalment, l'obra afectarà a uns 500 metres de l'actual carretera. L'àrea que quedaria transformada és de devers 20.000 m2.
Un altre punt de conflicte és l'Argentina, un nucli de cases que va començar com una parcel·lació il·legal i que més tard va ser classificada com urbà. Actualment la zona està dotada amb un carril central de gir a l'esquerra i no està registrada com a punt negre en l'estadística d'accidents. A ponent de l'entrada, hi ha un canvi de rasant pronunciat, que disminueix la zona de visibilitat. Així mateix, els vesins han demanat poder disposar d'una parada d'autobús.El projecte que proposa el Consell Insular hi planteja una enorme rotonda soterrada, situada un pis per davall de la carretera. Lògicament, cal construir carrils addicionals a cada banda per accedir i sortir de la rotonda. La carretera actual arriba amb 9 metres i creix fins els 12,5 a la zona on hi ha el carril central de gir a l'esquerra. Amb la rotonda soterrada arribarà als 83 metres d'amplada. Longitudinalment, afectaria a 700 metres de carretera i la zona que quedaria transformada és de 22.000 m2.
Finalment, i arribant a Alaior, trobarem un altre dels punts discutits d'aquest projecte. El d'Alaior és un creuer important, però no figura com apunt negre d'accidents. Alaior és el tercer poble en importància demogràfica de Menorca. Actualment els girs a l'esquerra, en els dos sentits, estan dotats de carril central d'espera. El gir a l'esquerra cap a Maó es troba proper a la corba i la visibilitat queda una mica ajustada tenint en compte la velocitat amb que circulen els vehicles procedents de ponent. Aquí, el Consell Insular hi dibuixa la rotonda més gran de totes, també situada a diferent nivell de la carretera, amb els corresponents carrils laterals d'accés i sortida.Si la carretera actual arriba des de Maó amb 9 metres, amb la gran rotonda soterrada arribarà als 110 metres (o sigui, 20 metres més que l'enorme rotonda que s'ha fet en el creuer de Cala Galdana). L'obra implica ampliar per cada banda l'actual nus, afectaria uns 600 metres de traçat i transformaria uns 17.500 m2 que fins ara no eren carretera.
Davant aquesta desmesurada proposta, el GOB proposa ampliar els vorals
a tot el tram. Els vorals amples permeten decantar vehicles especialment lents
i actuar de carrils d'acceleració i dessacceleració en cas de vials o incorporacions a finques. Això és molt econòmic i factible.
Els girs a l'esquerra que es trobin en zona recta es poden resoldre amb mitja rotonda a la dreta. Els girs a l'esquerra, que siguin molt usats i que es situen a zones amb poca visibilitat, s'han de desplaçar a un altre lloc o gestionar-se amb rotondes. Per exemple, seria convenient desplaçar el punt d'accés del Camí d'en Kane o d'Alcaidús a una zona de major visibilitat, però això no justifica la macro rotonda soterrada que ara inclou el projecte.
Font de documentació: GOB
A Biniai no hi ha cap creuer de camins, ni cap entrada a cap destinació en especial. És un tram de recta sense cap problema conegut. Enmig d'aquest espai gens problemàtic, a 800 metres del camí de Talatí en direcció a Alaior, el projecte del Consell Insular dibuixa una gran rotonda, situada un pis per davall de la carretera. Per poder fer aquesta obra, cal construir tota una estructura de ponts per tal que la carretera passi per sobre de la rotonda, a diferent nivell. I per poder usar la infraestructura que quedarà soterrada, s'han de construir, a cada banda, carrils per baixar des de la carretera i per tornar a pujar-hi.
La carretera actual té 12 metres en el tram que ja hi ha els vorals ampliats, i 9 metres en tota la resta. L'amplada que agafarà amb la rotonda i els carrils afegits d'accés i sortida és de 90 metres. Si es mesura longitudinalment, l'obra afectarà a uns 500 metres de l'actual carretera. L'àrea que quedaria transformada és de devers 17.000 m2.
Una segona part del projecte seria aquell que passa per el camí de Rafal Rubí i que enllaça la carretera general amb el camí d'en Kane. A l'altra banda, passa vora el lloc d'Alcaidús i tot d'una es bifurca i permet anar cap a Torralba o cap a Sant Climent. Tant una banda com l'altra tenen molt poc tràfic de vehicles a motor. En canvi, es tracta d'itineraris bastant usats per bicicletes o cavalls.
El creuer d'aquest camí amb la carretera general es troba situat vora una corba (en direcció Alaior) i proper a un canvi de rasant (en direcció Maó). Per tant, les maniobres de girs a l'esquerra o travessada perpendicular de la carretera en aquest punt es realitzen a zones amb poca visibilitat, tot i no figurar com un punt negre en l'estadística d'accidents. El projecte del Consell Insular desvia la sortida del camí un poc cap a ponent i hi dibuixa una gran rotonda ovalada situada a un nivell inferior a la carretera. Per tant, l'obra va acompanyada de construcció de ponts i carrils afegits a cada banda per accedir i per sortir del canvi de sentit. La carretera actual té 9 metres d'amplada en aquest tram. L'amplada que agafarà amb la rotonda i els carrils afegits d'accés i sortida és de 80 metres. Si es mesura longitudinalment, l'obra afectarà a uns 500 metres de l'actual carretera. L'àrea que quedaria transformada és de devers 20.000 m2.
Un altre punt de conflicte és l'Argentina, un nucli de cases que va començar com una parcel·lació il·legal i que més tard va ser classificada com urbà. Actualment la zona està dotada amb un carril central de gir a l'esquerra i no està registrada com a punt negre en l'estadística d'accidents. A ponent de l'entrada, hi ha un canvi de rasant pronunciat, que disminueix la zona de visibilitat. Així mateix, els vesins han demanat poder disposar d'una parada d'autobús.El projecte que proposa el Consell Insular hi planteja una enorme rotonda soterrada, situada un pis per davall de la carretera. Lògicament, cal construir carrils addicionals a cada banda per accedir i sortir de la rotonda. La carretera actual arriba amb 9 metres i creix fins els 12,5 a la zona on hi ha el carril central de gir a l'esquerra. Amb la rotonda soterrada arribarà als 83 metres d'amplada. Longitudinalment, afectaria a 700 metres de carretera i la zona que quedaria transformada és de 22.000 m2.
Finalment, i arribant a Alaior, trobarem un altre dels punts discutits d'aquest projecte. El d'Alaior és un creuer important, però no figura com apunt negre d'accidents. Alaior és el tercer poble en importància demogràfica de Menorca. Actualment els girs a l'esquerra, en els dos sentits, estan dotats de carril central d'espera. El gir a l'esquerra cap a Maó es troba proper a la corba i la visibilitat queda una mica ajustada tenint en compte la velocitat amb que circulen els vehicles procedents de ponent. Aquí, el Consell Insular hi dibuixa la rotonda més gran de totes, també situada a diferent nivell de la carretera, amb els corresponents carrils laterals d'accés i sortida.Si la carretera actual arriba des de Maó amb 9 metres, amb la gran rotonda soterrada arribarà als 110 metres (o sigui, 20 metres més que l'enorme rotonda que s'ha fet en el creuer de Cala Galdana). L'obra implica ampliar per cada banda l'actual nus, afectaria uns 600 metres de traçat i transformaria uns 17.500 m2 que fins ara no eren carretera.
Els girs a l'esquerra que es trobin en zona recta es poden resoldre amb mitja rotonda a la dreta. Els girs a l'esquerra, que siguin molt usats i que es situen a zones amb poca visibilitat, s'han de desplaçar a un altre lloc o gestionar-se amb rotondes. Per exemple, seria convenient desplaçar el punt d'accés del Camí d'en Kane o d'Alcaidús a una zona de major visibilitat, però això no justifica la macro rotonda soterrada que ara inclou el projecte.
Font de documentació: GOB
Comentaris