Passa al contingut principal

Pinten magres al paradís Balear II: menys voltes i més societat, rotondes No!

Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per l'UNESCO l'any 1993, títol que va ser renovat l'any 2004 al demostrar l'equilibri entre el desenvolupament econòmic i la conservació medi ambiental, essent l'any 2012 Seu Mundial de la Reserva de la Biosfera. Ara, any 2013, Menorca s'està guanyat a pols perdre aquest reconeixement.
Actualment esteim cansat de sentir com retallen i retallen en tots els sectors més importants de la nostra societat, educació, sanitat... Retallen i ens ofeguen, però no perquè no hi hagi dobles, sinó perquè amb aquestes inversions els nostres polítics i empresaris no en treuen cap profit. Un exemple d'açò és veure com després de retallar i més retallar a Menorca han caigut del cel 21 milions , sí 21 milions, que per sorpresa de tots aniran....no, no sigueu ingenus, no aniran ni per educació ni sanitat, sinó cap a infraestructures, el que no seria greu si no fos perquè aquestes infraestructures son totalment inecessàries, responguen novament als interessos partidistes de qui diu que ens representa.
Idò sí, a Menorca s'ha decidit invertir 21 milions d'euros en un projecte d'interveció a la carretera general, projecte que des d'àmbits com el GOB o la societat civil es considera totalment desmesurat i no justificat.



La proposta que proposa el conseller de Mobilitat consta de la construcció de quatre ponts amb rotondes a un nivell inferior i varis passos soterrats, el que es pretén fer un només 10 quilòmetres de carretera. A més a més d'açò, resulta preocupant veure com es projecta una gran rotonda soterrada en un lloc on no hi ha cap intersecció actual, com és el cas de la zona de Biniai. Com resulta evident, no hi ha cap intersecció, i el creuer de Talatí queda molt lluny. Però el què si que hi ha és un projecte privat per posar una planta de triatges d'obra en sòl rústic, en el lloc de Biniaet. Una indústria que es podria posar al sòl industrial ociós de la IV Fase de Poima però que, de fer-se a Biniaet, obligaria als promotors a haver de costejar les obres de la carretera per entrada i sortida de camions. Sembla que el Consell opta per finançar amb diners públics aquesta discutible iniciativa estrictament privada. Però anem a pams i intentem saber què volen fer en cada punt.

A Biniai no hi ha cap creuer de camins, ni cap entrada a cap destinació en especial. És un tram de recta sense cap problema conegut. Enmig d'aquest espai gens problemàtic, a 800 metres del camí de Talatí en direcció a Alaior, el projecte del Consell Insular dibuixa una gran rotonda, situada un pis per davall de la carretera. Per poder fer aquesta obra, cal construir tota una estructura de ponts per tal que la carretera passi per sobre de la rotonda, a diferent nivell. I per poder usar la infraestructura que quedarà soterrada, s'han de construir, a cada banda, carrils per baixar des de la carretera i per tornar a pujar-hi.
La carretera actual té 12 metres en el tram que ja hi ha els vorals ampliats, i 9 metres en tota la resta. L'amplada que agafarà amb la rotonda i els carrils afegits d'accés i sortida és de 90 metres. Si es mesura longitudinalment, l'obra afectarà a uns 500 metres de l'actual carretera. L'àrea que quedaria transformada és de devers 17.000 m2.


Una segona part del projecte seria aquell que passa per el camí de Rafal Rubí i que enllaça la carretera general amb el camí d'en Kane. A l'altra banda, passa vora el lloc d'Alcaidús i tot d'una es bifurca i permet anar cap a Torralba o cap a Sant Climent. Tant una banda com l'altra tenen molt poc tràfic de vehicles a motor. En canvi, es tracta d'itineraris bastant usats per bicicletes o cavalls.
El creuer d'aquest camí amb la carretera general es troba situat vora una corba (en direcció Alaior) i proper a un canvi de rasant (en direcció Maó). Per tant, les maniobres de girs a l'esquerra o travessada perpendicular de la carretera en aquest punt es realitzen a zones amb poca visibilitat, tot i no figurar com  un punt negre en l'estadística d'accidents. El projecte del Consell Insular desvia la sortida del camí un poc cap a ponent i hi dibuixa una gran rotonda ovalada situada a un nivell inferior a la carretera. Per tant, l'obra va acompanyada de construcció de ponts i carrils afegits a cada banda per accedir i per sortir del canvi de sentit. La carretera actual té 9 metres d'amplada en aquest tram. L'amplada que agafarà amb la rotonda i els carrils afegits d'accés i sortida és de 80 metres. Si es mesura longitudinalment, l'obra afectarà a uns 500 metres de l'actual carretera. L'àrea que quedaria transformada és de devers 20.000 m2.


Un altre punt de conflicte és l'Argentina, un nucli de cases que va començar com una parcel·lació il·legal i que més tard va ser classificada com urbà. Actualment la zona està dotada amb un carril central de gir a l'esquerra i no està registrada com a punt negre en l'estadística d'accidents. A ponent de l'entrada, hi ha un canvi de rasant pronunciat, que disminueix la zona de visibilitat. Així mateix, els vesins han demanat poder disposar d'una parada d'autobús.El projecte que proposa el Consell Insular hi planteja una enorme rotonda soterrada, situada un pis per davall de la carretera. Lògicament, cal construir carrils addicionals a cada banda per accedir i sortir de la rotonda. La carretera actual arriba amb 9 metres i creix fins els 12,5 a la zona on hi ha el carril central de gir a l'esquerra. Amb la rotonda soterrada arribarà als 83 metres d'amplada. Longitudinalment, afectaria a 700 metres de carretera i la zona que quedaria transformada és de 22.000 m2.



Finalment, i arribant a Alaior, trobarem un altre dels punts discutits d'aquest projecte. El d'Alaior és un creuer important, però no figura com apunt negre d'accidents. Alaior és el tercer poble en importància demogràfica de Menorca. Actualment els girs a l'esquerra, en els dos sentits, estan dotats de carril central d'espera. El gir a l'esquerra cap a Maó es troba proper a la corba i la visibilitat queda una mica ajustada tenint en compte la velocitat amb que circulen els vehicles procedents de ponent. Aquí, el Consell Insular hi dibuixa la rotonda més gran de totes, també situada a diferent nivell de la carretera, amb els corresponents carrils laterals d'accés i sortida.Si la carretera actual arriba des de Maó amb 9 metres, amb la gran rotonda soterrada arribarà als 110 metres (o sigui, 20 metres més que l'enorme rotonda que s'ha fet en el creuer de Cala Galdana). L'obra implica ampliar per cada banda l'actual nus, afectaria uns 600 metres de traçat i transformaria uns 17.500 m2 que fins ara no eren carretera.


Davant aquesta desmesurada proposta, el GOB  proposa ampliar els vorals  a tot el tram. Els vorals amples permeten decantar vehicles especialment lents i actuar de carrils d'acceleració i dessacceleració en cas de vials o incorporacions a finques. Això és molt econòmic i factible.
Els girs a l'esquerra que es trobin en zona recta es poden resoldre amb mitja rotonda a la dreta. Els girs a l'esquerra, que siguin molt usats i que es situen a zones amb poca visibilitat, s'han de desplaçar a un altre lloc o gestionar-se amb rotondes. Per exemple, seria convenient desplaçar el punt d'accés del Camí d'en Kane o d'Alcaidús a una zona de major visibilitat, però això no justifica la macro rotonda soterrada que ara inclou el projecte.

Font de documentació: GOB 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14