Passa al contingut principal

Die-in for Women


En el Líbano, la práctica del racismo se está conviertiendo en una práctica cada vez mas normal y familiar, siendo palpable en la cotidianidad de las personas, políticos, leyes, lenguaje, mentalidad... El resultado de esto, cada semana muere una mujer trabajadora doméstica imigrada en el Líbano, dónde hay unas  250.000 trabajadoras domésticas del hogar originarias de Nigeria, Filipinas, Sri Lanka, Nepal etc. Violencia sexual como la violación, violencia física, impago del salario, restricción de la libertad, y muchas otras situaciones, llevan a muchas de estas mujeres al suicidio. Triste final para unas mujeres que decidir salir de su país a cambio de un trabajo para alimentar a su familia.
En éste video podemos ver la realidad de estas palabras, y ver cómo una mujer de Etiopía és agredida en medio de la calle, en pleno dia, mostrando la crudeza de la realidad, que siempre supera la ficción.


www.guardian.co.uk/world/video/2012/mar/15/ethiopian-maid-publicly-abused-suicide-lebanon-video

Debido a esto, éste pasado Sábado (28 Abril) ha tenido lugar una acción a nivel global para protestar contra las injustas situaciones que muchas mujeres estan viviendo en el Líbano. Gracias a esta acción ( die-in) impulsada por el movimiento Lebanese Anti-Racist Movement (http://antiracismmovement.blogspot.com/), se han podido ver numerosas muestras en las diferentes embajadas del Líbano en el mundo en protesta, ayudando con ello al conocimienot de la situación, muy desconocida fuera de las fronteras de libanesas.  En estos enlaces podeis ver algunas de las manifestaciones realizadas: Fatima Amina, Sean Smith, Bassem Chit, Najla Chami, Alexis Baghdadi, Hisham Achkar, Shantal Partamian y Raya Haidar.

Con esta acción se quiere decir al ministerio que ellos también tiene manchadas las manos de sangre, y que se deben cambiar estas leyes y acabar con el sistema de patrocinio que no es más que una nueva forma de esclavitud y humillación. Este sistema de patrocinio da total autoridad sobre las trabajadoras, lo que lleva a la aparición de redes de tráfico de personas, agencias de reclutamiento, y la destrucción de cualquier libertad para las trabajadores, a las cuáles se les llega a quitar el pasaporte en muchos casos.


Muchas situaciones como estas se estan dando en muchos otros sitios como podria ser en los paises del Golfo, así como en muchíssimos paises del mundo, dónde el trabajo doméstico sigue sin ser reconocido, y muchas mujeres relegadas a estos trabajos, en muchos casos en condiciones que les impiden poder llevar una vida.




Información: Kafa / Ezgi

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14