Passa al contingut principal

2012 El setge a Menorca, i ses Illes Balears en general.

Menorca i ses Illes Balears al llarg de la seva història han estat espectadores de nombroses setges a les seves costes, només hem de pensar en la història de romans, otomans, anglesos, francesos, espanyols i molts més que han volgut posar els peus en les nostres illes. Presencies que a dia d'avui encara son ben visibles i presents en les nostres tradicions, edificis, manera de ser, és a dir, en la nostra cultura.
Ara bé, el setge que aquí ens ocupa, és aquest impulsat per les forces polítiques que governen la nostra comunitat i país. Un setge que vol acabar amb la nostra cultura, sigui com sigui que li volguis dir, i el nostre entorn. Nombrosos son els exemples que podem veure cada dia, i poc els que surten als mitjans amb la informació suficient perquè siguin entesos.
Per començar un atac a la nostra llengua, el Català, atacada constantment per l'administració, que entre altres coses ha fet que el català deixi de ser un requisit per entrar en l'administració, o l'han portat a la  desaparició en la televisió pública de les Balears, IB3.
Un altre dels importants atacs de l'administració a la Terra que els hi dona de menjar és La modificació del contingut del Pla Territorial Insular.( molt ben explicat en aquest vídeo del GOB), i que s'ha intenta imposar mitjançant un decret de llei, que per sort, ha estat aturat. En aquesta proposta del Consell, i emprant l'excusa de la crisis i la necessitat de crear llocs de feina, volen donar llum verda a diferents projectes urbanístics que fins ara havien estat aturats, com camps de golf, urbanitzacions, etc. Projectes, que venen a tocar espais emblemàtics i d'una diversitat medioambiental important, com els barrancs del sud, Macarella, Trebaluger, Algendar, Binigaus,Llucalari o Tirant al nord. Espais que es volen desprotegir des del punt de vista urbanístic, quan a dia d'avui, amb les urbanitzacions ja creades i els nuclis urbans encara hi ha 30% de territori que es pot urbanitzar. Per què l'hem d'incrementar un 20% més? No hi ha prou cases buides en molts dels nostres municipis?
Un altre de les idees d'aquesta modificació del PTI, és que es dona llum verda per la creació de camps de golf, els quals a partir d'ara podran anar acompanyats d'una urbanització, i sense cap regulació d'aigües depurades ni altres aspectes. Pel que fa a l'aigua, també s'han eliminat les garanties d'aigua potable a les poblacions existents, a fi de no tenir més traves alhora d'autoritzar noves urbanitzacions.
Finalment, una altre de les modificacions és que tot açò, que abans havia de passar per mans del Consell Insular i altres òrgans majors, quedarà a la mà, unipersonal, del Conseller de Territori.

Si no us ha agradat res del llegit fins aquí, si no us podeu creure el que estan intentan fer, per favor, passau per sa pàgina del GOB, on a part de bona informació sobre açò podreu firmar per demanar al Consell Insular que retiri aquesta petició. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14