Passa al contingut principal

De Homo consumus a Homo responsabilus, o de la importància de començar per un mateix.

Tots sabem allò de ' ciudadito con lo que comes', i el llibre Eating Animals, de Jonathan Safran Foer no t'ho pot deixar més clar. Sense voler ser una defensa del vegetarianisme, sinó més bé una reflexió de quin és el tracte que donam als animals dins d'una història totalment familiar, Safran Foer ha aconseguit que pateixi arcades en molts dels llargs passadissos de les superfícies comercials.

Que és sa carn? D'on surt? Com es produeix? Importa el tracte que donam als animals durant la seva vida? Vida destinada a la producció de carn? Quins son els efectes econòmics, socials i ambientals de menjar animals?

Per tots aquells que heu viscut, encara que sigui d'una manera un poc pròxima, en un ambient agrícola - ramader, aquestes preguntes tindran poc sentit. Ara bé, la desvinculació dels humans amb la producció d'aliments cada dia és més freqüent, i molts dels nostres aliments venen de les fàbriques de vegetals i llegums, així com granges industrials i piscifactories. Tots tenim en ment aquells tomàtics insípids, aquells pebres tant colorits i perfectes en la forma, o aquelles estanteries plenes de salsitxes, pollastres envoltats de plàstic, pernil, formatge, llet...

Tots coneixem aquestes imatges, però que en sabem de la seva producció? com es poden arribar a produir aquestes quantitats d'aus? La ramaderia industrial ha aconseguit pràcticament portar a la desaparició moltes de les especies de pollastres, gallines, i aus en general. Els animals, com moltes de les verdures, es modifiquen genèticament, i gràcies això podem a veure com el 83 per-cent de tota la carn de pollastre ( fins i tot aquella que es califica d'orgànica i lliure d'antibiòtics) està infectada per campy lobacteria o salmonela en el moment de comprar-la, com ens mostra un estudi publicat en Consumer Reports.

És més, a diferència del que molts pensam, l'industria de les granjes industrials son unes de les grans responsables de L'Escalfament global, inclús més que el propi transport , essent una de les grans responsables del canvi climàtic. Segons les Nacions Unides, el 18 % de les emissions de gas del efecte invernader son provocades per les granjes industrials, és a dir, un 40 % més que tot el sector del transport.

En aquest sentit les Nacions Unides diuen:

'es uno de los dos o tres factores que más contribuyen a los problemas ambientales más serios, en cualquier escala, de local a global...aquel que come regularmente productos animales procedentes de granjas industriales no puede llamarse a sí mismo ecologista sin disociar la palabra de su significado' .

Aquest fets no son els únics que podríem criticar sobre la producció industrial dels aliments, ja siguin animals o vegetals, però si que son un bon començament per fer-nos veure que les nostres accions diàries valen molt més del que ens pensem. Per tots aquells que siguin valents i vulguin acabar amb tot producte d'origen animal que tengui a la nevera: Earthlings., pel·lícula que segur que no deixarà indiferent a ningú i que ens mostra la realitat de les ganjes industrials i ens qüestiona sobre el tracte als animals.
Per tots els altres, entre els quals m'hi inclueix-ho, pensar que no som els narradores de les nostres històries, sinó que som les nostres pròpies histories.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14