Passa al contingut principal

L'Uomo Multiculturale Construira il Mondo 2

La qüestió de la identitat ha estat sempre molt present al llarg de la història. Ja sigui en qüestions imperialistes, de dominació racial, ètnica, política o, tant sols sentimental. Tot ésser humà hauria d'assumir la seva pròpia identitat, entenguen aquesta com la suma de les seves diverses pertinències, i no confonent-la amb una sola, fent d'aquesta un instrument d'exclusió i pertinència suprema.


Amin Maalouf, en el seu llibre Identidades asesinas, ens proposa la idea d'una identitat percebuda com la suma de totes les nostres pertinències. és la denuncia de la bogeria que incita a l'humanitat a matar-se entre sí per una ètnia, una llengua o religió, convertint-se en un crit a la tolerància.

Lògicament, no totes les pertinències reconegudes per un mateix país tenen la mateixa importància, ni són respectades de la mateixa forma. Pretendre formar part de només una cosa, porta implícitament una actitud parcial, intolerant, sectària i dominadora. El poder no hauria d'estar mai en un grup majoritari o minoritari, ja que açò sempre comportarà grans injustícies. Si el poder està en mans d'un grup minoritari, seran uns pocs privilegiats els benefactors, però si el poder majoritari està en un grup majoritari seran aquests els tirans de les minories.

 Lugar Sarajevo. Hagamos allí mentalmente una encuesta imaginaria. Vemos en la calle, a un hombre de cincuenta y tantos años. Hacia 1980, ese hombre habría proclamado con orgullo y si reservas: ¡Soy yugoslavo!; preguntando un poco después, habría concretado que vivía en la Republica Federal de Bosnia−Herzegovina y que venia, por cierto, de una familia de tradición musulmana. Si lo hubiéramos vuelto a ver doce años después, en plena guerra, habría contestado de manera espontánea y enérgica: ¡Soy musulmán!. Es posible que se hubiera dejado crecer la barba reglamentaria. Habría añadido enseguida que era bosnio, y no habría puesto buena cara si le hubiésemos recordado que no hacia mucho afirmaba orgulloso que era yugoslavo.
Hoy preguntado en la calle, nos diría en primer lugar que es bosnio, y después musulmán; justo en ese momento iba a la mezquita, añade, y quiere decir también que su pais forma parte de Europa y que espera que algún día se integre a la Unión Europea. ¿Cómo querrá definirse nuestro personaje cuando lo volvamos a ver en ese mismo sitio dentro de veinte años? ¿Cuál de sus pertenencias pondrá en primer lugar? ¿Será europeo, musulmán, bosnio? ¿Otra cosa? ¿Balcánico tal vez?


 Avui dia estem essent espectadors d'un canvi social d'envergadura global, i la mundialització, en temes identitaris, pot ser portadora del millor i el pitjor. Si bé és cert que podem xerrar d'una certa hegemonització i homogenització cultural, també hem de ser conscients que aquesta homogeneïtzació ens dur a una reivindicació de la diferència, és a dir, un reforçament identitari.
L'amenaça de la mundialització dependrà de molts factors, però el viure en aquesta era digital global ens fa responsables dels nostres propis actes.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14