Hem pogut veure bastant fets que ens han xerrat i demostrat de la importància d'aquests canvis. Molts recordarem com després dels atemptats de Madrid, els telèfons mòbils van ser claus en les mobilitzacions ciutadanes i, en la posterior derrota del PP d'Aznar. Les revoltes àrabs també en son un bon exemple.
Personalment, crec que en aquestes revoltes el paper de xarxes socials com Facebook s'ha sobredimensionat, però tot i açò, no hi ha que llevar part de culpa, tot i que el fet de tenir accés a Internet les 24 h des del mòbil, sigui d'on sigui, possiblement és un factor més clau que el propi Facebook.
Sí bé pot ser cert que, les xarxes socials han estat un catalitzador de les revoltes, el que està clar és que de comunicació n'hi ha hagut sempre, i maneres de comunicar-se n'hi han moltes. Només hem de pensar quan es va tallar l'accés a Internet a Egipte, les revoltes van seguir, no hi havia volta enrrera, i la gent va treure el antics mitjans de comunicació per seguir en línia, fos el fax, pamflets, radio... El sorgiment del moviment del 15-M n'és també un bon exemple, i encara més quan aquest moviment comença a traspassar les pròpies fronteres estatals i comença a tenir una repercussió mundial, fent que molts individus d'arreu del món que no es coneixen, i poder mai es coneixeran, es comuniquin i comencin un moviment a nivell global.
En tota societat sempre ha existit una esfera pública, una espai d'opinió pública, crítica i debat, i aquí és on hi ha el canvi. Fins ara, aquesta esfera pública estava emmarcada dins uns límits territorials, només hi ha que pensar amb quins eren els mitjans de debat: radio, TV, vis a vis. La comunicació era d'individu a individu, ara en canvi, la comunicació és del individu al món, el que anomenen al núvol, i açò ha produït que aquesta esfera pública traspassi les barreres i s'escampi per tot com una mena de líquid que s'ho empassa tot.
De xarxes socials i nous mitjans de comunicació n'hi han molts, Facebook, Twitter, Couchsurfing, Covoiturage, Wikileaks, Blogs... Tots amb esperits, utilitats i repercussions diferenciades, però tots amb una virtut, i és que ens han fet creure que el món de té menys barreres, encara que sigui només per una part del món.Tots aquest nous avenços tenen tant de bo com de dolent, ningú ha dit que siguin sinònim de progrés, i aquesta hyperinformació i comunicació repercuteix en els dos sentits, i açò no fa més que engrandir aquesta tragèdia orwelliana que es feu global ara fa uns 10 anys amb l'aparició D'Internet.
Comentaris