El turisme és una forma de donar-se a conèixer i conèixer als altres, de voler conèixer
i formar part d'una vida, una història i unes cultures que no tenen
perquè ser les teves. El turisme, en la seva essència hauria de ser una
forma d'amplia fronteres, d'ampliar la nostra mirada cap als altres i
nosaltres mateixos, una forma d'enriquiment personal i on es promogui i
es valori la diferència.
A diferència del turisme que avui dia veim en molts llocs, el turisme hauria d'enriquir, inclús preservar, les identitats territorials i culturals de cada destinació, i no promoure la uniformitat d'aquestes destinacions. Sempre creure que la diversitat, i aquesta no té perquè anada acompanyada de nacionalismes.
Els grans touroperadros, els grans hotels, el tot incluit... només serveixen per crear reserves de turistes en ciutats o llocs idíl·lics, on el turista arriba, passa, descansa i marxa. Una classe de turisme que bada, mira, però no toca, no coneix i no reflexiona, un turisme que no fa res més que enriquir als grans hotelers, empreses constructores, de serveis... però un turisme que en molts casos no enriqueix als locals, un turisme que el que aconsegueix és canviar la pròpia essència de la nostra terra, un turisme emmarcat, en casos de llibre com el menorquí, en un mes i mig, i que aconsegueix construir cases, carreteres i aeroports. Una infraestructura creada pels de fora, creada per nosaltres, treballada per nosaltres i que en molts casos a nosaltres no ens és necessari.
Està clar que dins els processos culturals dinamitzadors de les societats contemporànies hem de considerar el turisme com un factor important, però aquest factor hauria de preuar la reivindicació d'aquestes diferències i trets particulars, i no la uniformització.
Hauria d'afavorir el creixement de les dues parts, i no hauria de quedar, i com molt bé ha escrit una amiga, com el simple record d'una llarga nit que ens ha fet escapar per uns instants de la rutina i la monotonia dels paisatges rutinaris del nostre dia a dia.
A diferència del turisme que avui dia veim en molts llocs, el turisme hauria d'enriquir, inclús preservar, les identitats territorials i culturals de cada destinació, i no promoure la uniformitat d'aquestes destinacions. Sempre creure que la diversitat, i aquesta no té perquè anada acompanyada de nacionalismes.
Els grans touroperadros, els grans hotels, el tot incluit... només serveixen per crear reserves de turistes en ciutats o llocs idíl·lics, on el turista arriba, passa, descansa i marxa. Una classe de turisme que bada, mira, però no toca, no coneix i no reflexiona, un turisme que no fa res més que enriquir als grans hotelers, empreses constructores, de serveis... però un turisme que en molts casos no enriqueix als locals, un turisme que el que aconsegueix és canviar la pròpia essència de la nostra terra, un turisme emmarcat, en casos de llibre com el menorquí, en un mes i mig, i que aconsegueix construir cases, carreteres i aeroports. Una infraestructura creada pels de fora, creada per nosaltres, treballada per nosaltres i que en molts casos a nosaltres no ens és necessari.
Està clar que dins els processos culturals dinamitzadors de les societats contemporànies hem de considerar el turisme com un factor important, però aquest factor hauria de preuar la reivindicació d'aquestes diferències i trets particulars, i no la uniformització.
Hauria d'afavorir el creixement de les dues parts, i no hauria de quedar, i com molt bé ha escrit una amiga, com el simple record d'una llarga nit que ens ha fet escapar per uns instants de la rutina i la monotonia dels paisatges rutinaris del nostre dia a dia.
Comentaris