esPapalagis

Cada vegada més, i sobretot en les grans ciutats, podem veure com sorgeixen manifestacions anomenades Flash Mob , és a dir, un grup de persones que es reuneixen alhora, voluntàriament i de forma transitòria en un lloc públic, sense que s'hagin de conèixer prèviament, i per portar a terme alguna acció inusual. Normalment, aquestes concentracions es porten a terme a través d'internet o altres sistemes de comunicació digital. Podem entendre per Flash Mobs una agrupació espontànea i anònima de persones, organitzades mitjançant  suports digitals, o bé, flash mobs informàtics, on un grup de persones es reuneixen a través d'Internet per possar a la disposició de projectes el seu processador, creant així una supercomputadora virtual com SETI@home , o el diferents programes d'intercanvi P2P. Al contemplar aquestes manifestacions, així com moltes de les nostres accions habituals impregnades tecnològicament, podem notar els bulversaments tant profunts que estan patint les ...

És Nadal, i sembla que només per aquest fet ja som unes persones millors i solidàries, així que per baixar una mica aquest fums de felicitat enmascarada us deix un video que esper que us faci reflexionar una mica sobre sa caritat. Avui dia, i sobretot en aquestes èpoques, podem xerrar de com vivim en un sistema econòmic que podriem anomenar Capitalisme Econòmic, basant en l'economia de caritat, que en poques paraules ens dur a un dels problemes més importants del segle XXI, l'individualisme i l'egoísme. Si abans del '68 podiem xerrar de dues figures diferenciades entre els consumidors i els anti-consumidors, més preocupats per  qüestions medio-ambientals o socials, ara,  hauriem de xerrar de la fusió d'aquestes dues figures, creant així la figura del consumidor compromés. Com es pot llegir en les botigues de Starbucks, ' No es sólo lo que compras, es lo que compras con ello'. En aquest cas, seguint amb Starbucks, amb el teu acte de consum firmes la tev...

 Qui hem tengui a prop coneixerà sa meva admiració per n'Agnès Varda, i per qui no, esper que aquesta entrada li desperti curiositat. Les plages d'Agnès , biòpic de la pròpia Agnès, podria ser un bon inici, essent un recorregut per la seva filmografia. Les pel·lícules de n'Agnès Varda es podrien enquadrar en gèneres com el diari o l'assaig cinematogràfic, on podriem incloure a personatges com Chris Marker o Alain Resnais. Pel·lícules i curtmetratges n'hi han molts però aquí en vull presentar : Les fiancés du pont Mac Donald (1951)   L’opéra-mouffe (1958),o també conegut com Diari d'una dona embarassada, on veim escenes del carrer baix la prespectiva de la dona embarassada. Segona part / Tercera Part Réponse des femmes: Notre corps, notre sexe (1975),   Plaisir d’amour en Iran (1976), xerra sobre la sensualitat de l'arquitectura del país i, ens presenta una reflexió cultural sobre les relacions de génere abans de la Revolució Islàmica. ...

  Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba. Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada. Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos: Que no son, aunque sean. Que no hablan idiomas, sino dialectos. Que no profesan religiones, sino supersticiones. Que no hacen arte, sino artesanía. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local. Los nadies, q...

Democracy Now - Graeber - Occupy Wall Street Tots els diferents moviments que han anat sorgit aquest any al món, les revoltes als paísos àrabs, el 15M, Occupy Wall Street,  i l'actual circ electoral establert a Espanya per l'elecció del nou pallasso que es pensa que ens representarà davant el món, m'ha duit a voler escriure aquest post com a reflexió pre-electoral. La Democràcia Representativa, basada en el vot, mata la llibertat al delegar cada quatre anys a les persones en els seus delegats polítics, perdeguent així, tota capacitat de decisió sobre les nostres vides i sobre allò que ens afecta directament. Les urnes son la domesticació de les lluites, ja que la conquesta dels nostres drets i valors, la nostra pròpia llibertat, s'ha de jugar en el carrer, és a dir, des de les nostres classes, universitats, feines, barris, etc.. Les persones perden tota responsabilitat delegant les seves decisions en els dirigents. Així, passivament, alienats, ens queixem en els...