Ves al contingut principal

Nadal, caritat i falsetat


És Nadal, i sembla que només per aquest fet ja som unes persones millors i solidàries, així que per baixar una mica aquest fums de felicitat enmascarada us deix un video que esper que us faci reflexionar una mica sobre sa caritat.

Avui dia, i sobretot en aquestes èpoques, podem xerrar de com vivim en un sistema econòmic que podriem anomenar Capitalisme Econòmic, basant en l'economia de caritat, que en poques paraules ens dur a un dels problemes més importants del segle XXI, l'individualisme i l'egoísme.

Si abans del '68 podiem xerrar de dues figures diferenciades entre els consumidors i els anti-consumidors, més preocupats per  qüestions medio-ambientals o socials, ara,  hauriem de xerrar de la fusió d'aquestes dues figures, creant així la figura del consumidor compromés. Com es pot llegir en les botigues de Starbucks, ' No es sólo lo que compras, es lo que compras con ello'.
En aquest cas, seguint amb Starbucks, amb el teu acte de consum firmes la teva rendició, no ets tant sols un consumidor de café, sinó que a la vegada estas ajudant al medi ambient, els cultivadors de café, etc.
Accions com aquestes són cada vegada més freqüents i cotidianes, essent un principi universalitzador del capitalisme cultural. Acte consumista que no és més que un acte d'egoísme on ja podem incloure el preu del seu oposat.

Esteim rodejats d'una pobresa inmensa, una falsetat epoustuflant, així com de diferents moviments que intenten curar aquesta enfermetat, ( ONG's, empreses socials, tant de moda avui dia, etc.) tot i que en molts casos sense enfrontar-se al problema real, sinó fent d'aquestes propostes part del pròpi problema. S'ha d'intentar reconstruir la societat on coses com la pobresa no hi tenguin cabuda.
Els pitjors senyors dels esclaus eren aquells que eren bons amb ells, impedint així que l'horror del sistema sigui comprès per aquells que el pateixen i entès per els que el contemplen.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido.
Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal.
Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad.
Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima.
Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore.
Prefiero sentir.
Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada.
Prefiero una cadena a un bozal.
Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo.
Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro, por las …

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos.
Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable.
Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines.
Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic.
La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia.
El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 1486/7, es…

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 . Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera. 

Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà. 
Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols. 

En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour. El 1947 , al costat de Cartier - Bresson , Capa , George Rodger i…