Passa al contingut principal

Pinten magres al paradís Balear I: Mallorca no vol ser es femer d'Europa.

Dissabte dia 26 de Febrer va haver una exitosa concentració a Palma on unes 3000 persones van formar una cadena humana per protestar davant la importació de fems i l'increment de la incineració a Mallorca.

Un dels motius més importants per oposar-se a n'aquesta proposta és sa salut. Estudis mèdics, com els publicats recentment per l'Institut Carlos III, relacionen clarament la incineració amb l'augment de la mortalitat per càncer. Però no només sa nostra salut serà afectada, sino que també ho serà sa salut de Mallorca, ja que com més residus cremam més empitjoram es nostre entorn. Per molts controls que ens vulguin vendre els nostres ppolitics, cendres, dioxines i fums s'escampen, i conseqüentment afecten l'aire que respiram, l'aigua que bevem i els aliments que menjam.
Per si aquest no són prou motius, podem afegir-hi també la magnifica imatge que s'està mostrant, sobretot de cara al sector turístic, vaca sagrada que ens dona de menjar i que si no cuidam també morirà malalta, ja que els països on més es rebutja la incineració són precisament aquells que més turistes ens envien. Trobau que vindran a gaudir de les magnífiques platges balears quan aquestes estiguin contaminades? I a respirar el nostre aire carregat de mort i no de pau?
Per si encara no tenim sa boca prou oberta i els ulls prou esglats, podem continuar xerrant del tema, i veure com els ppolítics segueixen jugant a l'ocultació i manipulació. Així, a la merda, ara l'hi diuen  “CSR” Combustible Sòlid Recuperat, als forns crematoris " planta de valorització energètica", a la monstruosa incineradora " parc de tecnologies ambientals", a la incineració màxima l'hi diuen " abocament zero" i és clar, ells no cremen residus, sinó que estan "generant energia renovable a partir de biocombustible".

 Ara bé, qui hi ha darrera açò? La idea de cremar prop de 200.000 tones anuals de residus estrangers a Mallorca, també diu molt de qui ens governa, en aquest cas un grup empresarial anomenat TIRME. I qui és TIRME? Una marca que amaga grans elèctriques i constructores com ENEL, Fomento de Construcciones i Contratas, Urbaser i Iberdrola. Unes empreses, que s'han "forrat" durant anys, han generat part d’aquesta crisi i encara volen guanyar més. Aquests són els qui governen de veritat. El PP, Unió Mallorquina, Matas, Munar,José Ramón Bauzá, Catalina Soler, sols són servidors. Les empreses ordenen, els polítics executen i ens recorden cada dia que vivim a la post­‐democracia.

Com diria en Xavi Castillo, la merda ens reglota.
Per més informació us recoman aquest vidio del GOB on es tracta el tema de l'incineració:




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14