Ves al contingut principal

Enivrez-vos

Il faut être toujours ivre. Tout est là: c'est l'unique
question. Pour ne pas sentir l'horrible fardeau de
Temps qui brise vos épaules et vous penche vers la 
terre, il faut vous envirer sans trêve.
Mais de quoi? De vin, de poésie ou de vertu, à votre
guise. Mais enivrez-vos. 
Et si quelquefois, sur les marches d'un palais, sur
l'herbe vertu d'un fossé, dans la solitude morne de
votre chambre, vous vous réveillez, l'ivresse déjà dimi-
nuée ou disparue, demandez au vent, à la vague, à
l'étoile, à l'oiseau, à l'horloge, à tout cé qui fuit, à tout
ce qui gémit, à tout ce qui roule, à tout ce qui chante, 
à tout ce qui parle, demandez quelle heure il est; et le
vent, la vague, l'étoile, l'oiseau, l'horloge, vous répon-
dront: " Il est l'heure de s'enivrer! Pour n'être pas les esclaves martyrisës du Temps, enivrez-vous sans cesse! De vin, de poésie ou de vertu, à votre guise"

Baudelaire. Les paradis artificiels. Paris, 1966, Garnier Flammarion, pp.188.
 
( Embriagueu-vos. Hi ha que estar sempre embriagat. Tot radica allà: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible càrrega del temps que destrueix les vostres espatlles i us inclina cap al terra, és imprescindible embriagar-se sense treva. I de què? De vi, de poesia, de virtut, del que vosaltres vulgueu, però embriagueu-vos.
I si alguna vegada us despertau en l'escalinata d'un palau, en l'herba verda d'un fossat, en la soledat del vostre estudi, havent disminuït o desaparegut l'embriaguesa, demanau al vent, a l'ona, a l'estrella, al ocell, al rellotge, a tot el que escapa, gemega, roda, canta i xerra, demanau quina hora és; i el vent, l'onada, l'estrella, l'ocell i el rellotge us diran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats per el Temps, embriagueu-vos constantment! De vi, de poesia, de virtut, com vosaltres vulgueu.)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido.
Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal.
Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad.
Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima.
Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore.
Prefiero sentir.
Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada.
Prefiero una cadena a un bozal.
Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo.
Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro, por las …

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos.
Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable.
Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines.
Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic.
La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia.
El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 1486/7, es…

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 . Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera. 

Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà. 
Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols. 

En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour. El 1947 , al costat de Cartier - Bresson , Capa , George Rodger i…