Els trens de la mort i els esclaus de l'opressió feixista

 Avui he llegit dues notícies que m'han tornat a fer pensar en un tema que ve a n'es meu cap constantment, sa memòria.
Viatjar per Europa, s'experiència de viure a França, i sobretot poder haver passejat per Auschwitz-Birkenau, a Polònia, m'ha fet veure com sa memòria de sa Segona Guerra Mundial és sempre present.
Carrers amb herois de sa resistència o que recorden la lluita contra el feixisme, exposicions, conferències, reportatges televisius, teatre...tot sempre molt a la vista de tothom, sense por, al carrer.

Avui es veu que es president de SNCF (empresa pública dels ferrocarrils de França) Guillaume Pepy ha demanat perdó pel important paper que van tenir els ferrocarrils francesos en la deportació jueva perpetrada pels nazis. Ses imatges de ses vies de tren entrant dins es camp d'Auschwitz, duguen a una mort immediata o a la seva espera és una imatge que mai podré borrar d'es meu cap.

S'altre noticia poder ens toca de més a prop, però no per açò és menys frustrant. Aquesta és sa d'un testimoni dels esclaus del franquisme. Sí, dels esclaus, perquè amb el final de la guerra civil la maquinaria franquista no va aturar, i va seguir reprimint amb força, fent de la mà d'obra esclava uns dels seus pilars més importants per a la construcció de les infraestructures que van tirar endavant. Ell, en Ricardo Limia, avui dia amb 94 anys, és l'últim supervivent dels esclaus dels Canal de riu Guadalquivir.
 Ojalà no sigui l'últim que ens pugui seguir recordant les atrocitats passades, ojalà s'obri la veda per poder seguir recordant el passat sense por i sense embuts.
Un últim record hem ve a sa memòria, seguim a Auschwitz-Birkenau, i xerram d'es rètol que ens dona entrada al camp d'extermini de Birkenau: "El treball us farà lliures", trist paradoxa.

 
"El treball us farà lliures"

Comentaris

Entrades populars