Barcelona era una festa - Barcelona era contracultural

Barcelona, dècada dels 70-80, sorgia l'undergroud, apareix la contra cultura des de la capital catalana. Davant el tap que era el franquista apareix la reacció, la deconstrucció.


Canet Rock, Ajoblanco, Star, Pau Riba,Mariscal, Nazario, Montesol, Onliyú, Pepe Ribas, Marta Sentís, Quim Monzó, Oriol Tramvia, Miguel Gallardo, Luis Racionero, Josep M. Martí Font, les jornades llibertaries del Parc Güell... Als 70 es van començar a posar les bases de la llibertat, van començar a aparèixer paraules i lluites. Per l'ecologisme, el hipisme, la llibertat sexual, les orgies, l'homosexualitat, les drogues, anarquisme...Tot però va acabar com molts ja sabem, amb la transacció democràtica, aquesta gran farsa que avui dia alguns encara pensen que va significar la transició democràtica. Per que a dia d'avui podem seguir pensant en la validesa de la democràcia? Existeix la democràcia al nostra país, a Europa? Es que tots tenim el mateix dret i oportunitats ?

La democràcia queda supeditada a les conseqüències del triomf de la majoria parlamentaria, lo que implica una reducció de l'amplia majoria a una condició passiva,i al mateix temps un augment dels privilegis del poder executiu. La democràcia és el triomf del individualisme,de la competència, del liberalisme ( salvatge), per tant del capitalisme. No és la democràcia el poder de la demos? de la societat...on és aquesta societat avui dia si encara i sempre governen els mateixos. La democracia liberal és el que avui dia hem de menjar, la insrumentalització dels princips democràtics a favor de l'economia liberal, del sistema capitalista. Ara, avui dia podem pensar en la validesa d'un sufragi universal absolut, o quasi bé general, i açò es pot aconseguir mitjançant la cultura de masses i els seus mitjans de comunicació de masses.

Ara no hi ha que ser sempre pessimistes, i podem seguir pensant com ens diu el documental Barcelona era una festa ( underground 1970-1980), dirigit per Morrosko Vila-San-Juan , que en aquells anys es va obrir un camí que encara avui dia podem resseguir, al lluitar per les nostres llibertats i ideals. Sempre hi haurà esquerdes on bussejar i intentar fugir del sistema establert. Tots podem arribar a ser els protagonistes de la història, només hi ha que prendre les riendes de la vida. 

Comentaris

Entrades populars