Passa al contingut principal

FLOW (for love of water)



Flow, documental d'Irena Salina, ens mostra quins son els problemas als que ens ha portat la privatització de l'aigua.
Al món, moren 30.000 persones al dia degut a enfermetats relacionades amb l'aigua, com el còlera, diarrea. Un exempla d'açò, el viem als USA, on a l'aigua de Texas s'han trobat restes de prozac, o les mostres d'atrazina, pesticidia molt utilitzat als USA i prohibit a Europa, que ha demostrat que la seva filtració a l'aigua ha provocat una baixada de la qualitat del semen, així com un augment del càncer de prostata i mamari. No fa falta dir, que aquest problema és igual o més greu en països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, on les les qüestions legals poden ser més fàcils d'evadir.
La privatització de l'aigua a Bolivia, a càrrec de la multinacional SUEZ, feu que a les regions de l'Alt i Cochabamba, on abans no hi havia problemas d'aigua, 1/5 nens moren abans dels 5 anys degut a enfermetats relacionades amb l'aigua, a més a més de fer pagar a aquesta gent per un recurs natural que abans podien utilitzar, i que és totalment necessari per la vida humana. Front a aquest problema, a la India, concretament a Bomminampadu ( a l'estat de Andhra Pradesh), s'ha impulsat una tecnologia a fi de netetjar l'aigua a base dels rajos ultravioleta, pel que la població pot gaudir d'aigua en bon estat i preu raonable, com demostren els 10 lit/per.dia a 2$ l'any que paguen els habitats d'aquesta regio per aquesta inraestructura.

Aquestes son algunes de les idees que apareixen al documental i en les quals cadescú hi hauria de reflexionar, ja que el problema de l'aigua és un problema vital, com ella ho és per a nosaltres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14