esPapalagis

"La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar."

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l’illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Ítaca t’ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques. II Més lluny, heu d’anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l’avui que ara us encadena. I quan sereu deslliura...

Els Mandan (indis de les planes nortamericanes) creien que molts animals, i fins i tot objectes inanimats, tenien un cert poder espiritual denominat xo'pini. Aquest poder podia ser transferit als humans en la participació de rites, on destaca l' o-kee-pa . Molts d'aquest rites, significaven també el pas del nen o jove al guerrer, és a dir, l'home. L' O-kee-pa ,és una ceremonia de quatre dies, on es representava la mitologia de la tribu, així com ajudava als seus participants a renovar el xo'pini. Un dels episodis més impresionants consistian en la suspensió vertical a través dels músculs del pit, després d'haver passat per una fase de dejú i esgotament físic, aconseguint així la separació total de cos i ment, arribant a un estat totalment espiritual. Actualment hi ha bastanta gent que practica suspensions, tot i que no haurien de rebre el nom d'o-kee-pa, ja que aquesta no és fa a través del múscul, sinó penjant-se de la pell, així com es solen pass...

Vagabundos del Dharma negándose a seguir la demanda general de la producción de que consuman y, por tanto, de que trabajes para tener el privilegio de consumir toda esa mierda que en realidad no necesitan y que siempre termina en el cubo de la basura una semana después. Oriente se funde con Occidente. Piensa en la gran revolución mundial que se producirá cuando el Oriente se funda de verdad con el Occidente. Y son los tipos como nosotros los que inician el proceso. Piensa en los millones de tipos del mundo entero que andan por ahí con mochilas a la espalda en sitios apartados, o viajando en autostop. Y me prometí que iniciaría una nueva vida. Vagabundearé con una mochila, seguiré el camino puro. Los Vagabundos del Dharma. Jack Kerouac

El arte de volar , còmic d'Antoni Altarriba i Kim, on podem apreciar la frustració i el fracàs que molts homes i dones van passar quan intentaren construir un món més just. Aquí podem veure una crònica del segle XX, i una descripció de la condició humana on molts ens hi podem veure reflectits. El Arte de Volar from polinomio on Vimeo .

Mèdit, Festival de Cinema Mediterràni de Ciutadella de Menorca. Festival de cinema dedicat, sobretot al curtmetratge, on es fa una aposta per l'art i la cultura com a mitjans creadors d'inquietuts i catalitzadors de valors. En ell hem pogut veure obres com les següents: Oktapodi, Julien Bocabeille. França Un premier amour, de Nicolas Engel. França Bon apetit, de Beto Nahmad, Àlber Fernández i Lorraine Gallard. Catalunya O llargmetratges com María y yo de Felix Fernández de Castro (Espanya. 2010), basat en el còmic Maria y yo, de Miguel Gallardo. Així com molts d'altres, tant o millors que els mostrats aquí!

"todo el mundo es artista, no queremos ser artistas, como mucho equilibristas, los últimos realistas, preferimos lo imposible!"