esPapalagis

Mèdit, Festival de Cinema Mediterràni de Ciutadella de Menorca. Festival de cinema dedicat, sobretot al curtmetratge, on es fa una aposta per l'art i la cultura com a mitjans creadors d'inquietuts i catalitzadors de valors. En ell hem pogut veure obres com les següents: Oktapodi, Julien Bocabeille. França Un premier amour, de Nicolas Engel. França Bon apetit, de Beto Nahmad, Àlber Fernández i Lorraine Gallard. Catalunya O llargmetratges com María y yo de Felix Fernández de Castro (Espanya. 2010), basat en el còmic Maria y yo, de Miguel Gallardo. Així com molts d'altres, tant o millors que els mostrats aquí!

"todo el mundo es artista, no queremos ser artistas, como mucho equilibristas, los últimos realistas, preferimos lo imposible!"

"Oda a Espanya", Joan Maragall (1898) Escolta, Espanya, — la veu d’un fill que et parla en llengua — no castellana: parlo en la llengua — que m’ha donat la terra aspra; en ‘questa llengua — pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa — dels saguntins i dels qui per la pàtria moren; les teves glòries — i els teus records, records i glòries — només de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te — molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes — vida és la sang, vida pels d’ara — i pels que vindran; vessada, és morta. Massa pensaves — en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies — a mort els fills, te satisfeies — d’honres mortals i eren tes festes — els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos — marxar replens dels fills que duies — a que morissin: somrients marxaven — cap a l’atzar; i tu cantaves — vora del mar com una folla. On són els barcos? — On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l...

Per quina raó podria motivar algú a robar que sap que ho té tot segur i que mai no li faltarà de res a demanar allò que necessita? En tota classe d'animals la por de no tenir el que es necessita desperta cobdícia i rapacitat, i en l'home només l'orgull, que li fa sentir la glòria d'excel·lir per damunt dels altres en la supèrfula ostentació de les coses, però aquesta mena de vici no té en absolut cabuda en la forma de vida dels utopians.