És petita Menorca, però és molt gran. I és molt gran, perquè jo que tant l'aprecii em sembla que cadascun dels seus pujols s'enfila tan amunt que juga amb els núvols. Les seves platges són galanes catifes d'arena molt blanca, grans i ben petites, que compenetrades amb el bes de la mar, es fan infinites. La blavor de l'aigua, just al seu final, rep el tint de les boires: Trebalúger, cala en Turqueta, La Vall... El seu pla s'enfila humil en el rocam del Toro, Santa Àgueda, Son Telm, s'Enclusa... i es buida presumptuós en el barranc d'Algendar i canals Salat i dels Horts. És encisador moure'ns i passejar-nos entremig d'arbres: ullastres, pins, sivines... entremig d'aus: la fotja, el rascló, la cega... entremig d'insectes: l'aranya, el llagost... entremig de cases de lloc: s'Aranjassa, son Patrici, es Canaló, es Molí de baix... Els pobles menorquins conserven el blanc pur de la calç, e...